Se diu i se comente que Montsec amont, Collegats amont, ja ben entrats en el cor de terres pallareses, si se li porte la contra al Noguera Pallaresa i remonteu per un dels seus afluents orientals, s’arribe a una portalada natural, dita lo Forat de Cardós.



»NOTA: Aquest text està escrit en el dialecte pallarès i variants pròpies cardosenques.
“Una llengua no pot ser salvada cantant algunes cançons o imprimint una paraula en un segell de correus. Tampoc no pot ser salvada atorgant-li el caràcter d’oficial, o fent que s’ensenyi a les escoles. Una llengua se salva amb l’ús (sense que importi gaire el grau d’imperfecció), i quan s’introdueix o s’usa en qualsevol ocasió de la vida i en qualsevol oportunitat concebible fins que esdevingui una cosa natural i no artificial o falsa. Això vol dir, en resum, preparar-se per a un període de lluita o de vida dura. Per a la recuperació d’una llengua no existeix cap camí fàcil. ” Ellis i Mac a’Ghobhainn, citat a Veus que s’apaguen, de D. Nettle i S.Romaine.
https://linguodiversitat.wordpress.com/cites/
amont: amunt
abidriarà: veurà des de lluny
encantades: dones fantàstiques que vivien en coves
domés: només
màgica: màgia
menairons: éssers diminuts de la mitologia pallaresa
nivaires: dones de neu
animorat: enamorat
pigassa: destral
padrí/padrina: avi/àvia o persona gran
bateie: bateja
rader: darrer
anxauteu: encanteu
a bocafoscant: quan es fa fosc
Se diu i se comente que Montsec amont, Collegats amont, ja ben entrats en el cor de terres pallareses, si se li porte la contra al Noguera Pallaresa i remonteu per un dels seus afluents orientals, s’arribe a una portalada natural, dita lo Forat de Cardós.
Per aguell pas, on de ben segur vos abidriarà una Encantada mentre fa la bugada des d’una de les escletxes escolpides al congost, s’obre davant des nostres ulls la Vall de Cardós com un bressol de prats i pastures abraçat per montanyes rocoses i presidit pel Pui Tabaca com si ne fos lo seu pastor que ha triat un punt privilegiat per espiar les girades que fan es ramats, es pobladors, i es que visiten aguell racó de món que domés trepitjar-lo ja en sorgís la màgica del lloc, forjada pel diàleg entre la natura inhòspita i les comunitats que des de la nit des temps hi ham pensat, treballat, imaginat, cregut i inspirat, conformant l’escenari que acull lo “Cardós Film Fest – Festival Mitològic de Cinema i Literatura del Pirineu”. El Pui Tabaca, é un indret embalsamat de llegenda, tant se n’explique que fou lo rader refugi on es van amagar les Encantades, després que el repic de les campanades de la nova fe cristiana les fessen fora de la vora des pobles, com relats més bíblics en què se hi va amarrar l’arca de Noé.
Tarteres remogudes per menairons, planells on se hi aplegaven es bruixes, o vés a sabre si encara hi van, ports de montanya on les nivaires esperen les seus animorats, pigasses que tallen les tronades, feres que surten del cau en fosca nit, mares de déu i santes que vetllen pels seus feligresos, velles històries que reviuen devant la llar de foc, en el boca-aurella de padrines a netes, tot perpetuant el ric paisatge cultural de l’alta montanya pirinenca. L’univers mític i llegendari encara agafe més envergadura si ampliem lo foco i mirem lo conjunt des Pirineus com un tot, des del Cap de Creus al Delta del Bidasoa, amb es seus diferents pobles i valls que compartim serralada. Cap al Pirineu català oriental trobem dones d’aigua i la Molsosa, cap a Aran l’entremaliat Erulet, lo Bosnerau guardant es boscos dels Pirineus centrals aragonesos fins a Navarra on rep lo nom de Basajaun, a Euskal Herria es cosins germans dels menairons, els Galtzagorri…
Volem que vos enxauteu amb un fet tan antic com universal de la humanitat com són es diversos relats per explicar des dels secrets de l’existència a les anècdotes quotidianes, els valors d’una societat o la màgica de les forces de la naturalesa, impulsant la creació amb els mitjans audiovisuals de mites i llegendes d’ahir, d’avui o de demà. Quan vingueu, si sabeu escoltar, poder un padrí assentat al banc del poble vos explique una llegenda secreta de la Vall. I poder tamé, amb una mica de sort, descobriu alguna peça de roba blanca màgica, oblidada per una Encantada, o bé contemplareu el sorgiment d’una nova llegenda a boca foscant amb la brama del cérvol de fons. Vos convidem al Cardós Film Fest i a viure una Vall de Cardós de pel·lícula!
»NOTA: Aquest text està escrit en el dialecte pallarès i variants pròpies cardosenques.
“Una llengua no pot ser salvada cantant algunes cançons o imprimint una paraula en un segell de correus. Tampoc no pot ser salvada atorgant-li el caràcter d’oficial, o fent que s’ensenyi a les escoles. Una llengua se salva amb l’ús (sense que importi gaire el grau d’imperfecció), i quan s’introdueix o s’usa en qualsevol ocasió de la vida i en qualsevol oportunitat concebible fins que esdevingui una cosa natural i no artificial o falsa. Això vol dir, en resum, preparar-se per a un període de lluita o de vida dura. Per a la recuperació d’una llengua no existeix cap camí fàcil. ” Ellis i Mac a’Ghobhainn, citat a Veus que s’apaguen, de D. Nettle i S.Romaine.
https://linguodiversitat.wordpress.com/cites/
amont: amunt
abidriarà: veurà des de lluny
encantades: dones fantàstiques que vivien en coves
domés: només
màgica: màgia
menairons: éssers diminuts de la mitologia pallaresa
nivaires: dones de neu
animorat: enamorat
pigassa: destral
padrí/padrina: avi/àvia o persona gran
bateie: bateja
rader: darrer
anxauteu: encanteu
a bocafoscant: quan es fa fosc
Vall de Cardós …
… vos donarà la benvinguda, dominat pel Pui Tabaca, el cim emblemàtic on, segons les llegendes, es van refugiar les “Encantades” de la vall fugint del so de les campanes, procedent de les esglésies on avui habiten tresors del romànic i del barroc pirinenc, l’art religiós del poble.
Agenda mitològica
Espais del Festival
Espais d’interés
COM ARRIBAR
Tria la teva ruta
GUIA DE SERVEIS 2025
Allotjaments i Restaurants