Skip to content
Menu
Menu
Menu
Menu

El Cardós Film Festival ha viscut una edició molt emocionant, i ha comptat amb la projecció de 18 curtmetratges seleccionats. Diumenge, a l’acte de Cloenda i lliurament de premis, es van anunciar els i les guanyadores d’aquesta edició.

El Cardós Film Festival ha viscut una edició molt emocionant, i ha comptat amb la projecció de 18 curtmetratges seleccionats. Diumenge, a l’acte de Cloenda i lliurament de premis, es van anunciar els i les guanyadores d’aquesta edició.

Jurat

MERCÉ ARANEGA

MERCÉ_ARÀNEGA

És actriu de teatre, cinema i televisió. L’any 1980 es va llicenciar en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, i posteriorment va estudiar Pantomima amb Pawel Rouba i el mètode Stanislavsky amb Carlos Gandolfo.

Va debutar als escenaris el 1979, i des d’aleshores ha estrenat una quarantena d’obres teatrals, guanyant-se el reconeixement del públic i la crítica.

Ha treballat amb companyies com Dagoll Dagom amb Glups!! (1983), i ha protagonitzat obres d’autors com Harold Pinter, amb L’amant (1997), amb la qual va rebre el Premi Margarida Xirgu; Federico García Lorca, amb Yerma (2005) i Doña Rosita la soltera (2014); Mercè Rodoreda, amb La Plaça del Diamant (2007); Alessandro Baricco, amb Ilíada (2009); Josep M. Benet i Jornet, amb Una vella, coneguda olor (2011); o William Shakespeare, amb Coriolà (2012) i El somni d’una nit d’estiu (2014).

A la gran pantalla, destaca la seva col·laboració amb el director Ventura Pons, amb el qual treballa en tres ocasions: Rosita, please! (1993), amb què guanya el Premi Nacional de Cinematografia; El perquè de tot plegat (1994) i Anita no perd el tren (2001). També actua en films com Barcelona, lament (1991), de Luis Aller; Pa negre (2010), d’Agustí Villaronga; o Born (2014), de Claudio Zulian.

Els seus papers televisius són igualment rellevants, formant part d’algunes de les sèries més emblemàtiques de la ficció catalana, com Amor, salut i feina, Estació d’enllaç, El cor de la ciutat, Gran Nord, La Riera, Jo mai mai..

També ha obtingut el Premi Butaca a la millor actriu 2009 per Mort de dama i el Premi Nacional de Cultura 2010:

“Per la seva excel·lent interpretació de l’agonia de Dona Obdúlia Montcada a l’obra Mort de dama de Llorenç Villalonga que es va poder veure al Teatre Principal de Palma i a la Sala Petita del TNC. Una lliçó de teatre impecable que culmina els trenta anys d’ofici d’una actriu versàtil, sòlida i extraordinària que ha anat teixint l’ofici als escenaris, a les pantalles i als platós de televisió.”.

DAVID CASAS RIESGO

DAVID_CASAS

Productor, Productor Executiu i Ajudant de direcció, ha desenvolupat la seua carrera des de la ficció, la televisió i la publicitat.

Entre els seus treballs en ficció destaquen:

La producció executiva del Llargmetratge de ficció “Ciudad sin sueño”, de Guillermo García López, produït per Sintagma Films, Bonapinta Mitjana, Encanta Films, Bteam Pictures, Les Valseurs i Les Films des Tournelle, Tve Filmoin, Movistar, Icaa, CAM, CNC.

Estrenat a la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes 2025 on ha obtingut el Premi al Millor Guió.

Els curtmetratges de ficció “Aquel no era yo”, d’Esteban Crespo que va ser Premi Goya 2013 i nominat als premis Oscar®. La entrega de Pedro Díaz i Chaval De Jaime Olías nominados al premio Goya 2022

Productor de “Aunque es de noche” de Guillermo García López, coproducció Espanya i França, nominat a la Palma d’Or del Festival de Cannes, premi Forque, Premi Goya 2024, i guanyador del Festival realitzat a Vall de Cardós al 2024, entre altres.

Al camp del documental el llargmetratge “Frágil Equilibrio” de Guillermo García López, premi Goya 2016, millor pel·lícula documental a Seminci i a la Secció Oficial d’IDFA.

Productor del curtmetratge documental “Mama”, de Pablo de la Chica Salon Indien Films, premi Goya 2020. La pel·lícula documental “100 días con la Tata” de Miguel Ángel Múñoz (Netflix i Filmin), Premi Forque 2023. I el llargmetratge documental “Infiltrada en el Bunker”, de Pablo de la Chica per a Amazon.

Actualment en desenvolupament del llargmetratge de ficció Serenade de Pedro Díaz per a Salon Indien Films, amb el finançament de Movistar+, Agadic i la Comunitat de Madrid.

MARTA ROMERO

MARTA_ROMERO

Actriu lleidatana, amb una experiència de més de 25 anys.

Fa dos anys que ha començat la seua trajectòria com a creadora d’ històries endinsant-se en el món del guió i la direcció.

El seu Projecte de sèrie “Vaciado” va ser escollit en la 3a edició de la “Residencia de Desarrollo de Navarra 2024” i recentment seleccionat per la 6a edició del programa CIMA IMPULSA 25/26.

En la seva trajectòria audiovisual com a actriu, figuren pel·lícules com “Todo lo que no sé”, d’Ana Lambarri; “Infiltrada en el búnker”, de Pablo de la Chica (Amazon internacional); “A la cara”, de Javier Marcos; “Eres tu”, d’Alauda Ruiz de Azúa (Netflix), “Ramona” de Andrea Bagney; “La sirvienta”, “Claret”, “Las locas del Obelisco”, de Pablo Moreno.

Series como “A muerte”, de Dani de la Orden; “La agencia” (Good Mood y Mediaset), “Reserva” (TVE), “Gran Nord” (TV3), “Homicidios” (Telecinco), “Infidels” (TV3), “La que se avecina” (Telecinco), “Pelotas” (TVE), “El cor de la ciutat” (TV3) i “Lo cartanyà” (TV3), entre d’altres.

Ha intervingut als curtmetratges “Tabib”, dirigit per Carlos D’Ursi (Nominat als Premis Forqué 2017); “36”, d’Ana Lambarri (Shortlist Premis Goya 2022), “Un dia de Mierda”, de Vanesa Romero (Premi millor interpretació Festival de cine de Aranjuez 2023).

Ha treballat com a presentadora i guionista durant 6 anys a Lleida Televisió (programes i concursos d’humor) i ha estat la veu durant 3 anys de la meteoròloga virtual de TV3.

Actualment, en desenvolupament del seu primer curtmetratge co-guionitzat i dirigit amb Marta Ambel per a les productores Salon Indien Films i Potenza Films.

ESTHER ARNAU

ESTHER_ARNAU

El meu nom és Esther Arnau Cervós, soc graduada en cinema a l’ESCAC (Escola superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) i especialitzada en direcció d’Art. Tinc 21 anys i actualment estic cursant un màster en direcció artística a la TAI (Escola Universitaria d’arts de Madrid). La meva vocació per l’audiovisual va començar des de ben petita, cosa que m’ha dut a explorar diverses àrees de la producció cinematogràfica, incloent-hi la direcció, edició i l’escriptura de guions. Tot i això, va ser en la direcció artística on vaig trobar la meva veritable passió. Aquesta disciplina em permet expressar-me creativament, construir universos visuals únics, col·laborar estretament amb altres professionals del cinema i explorar una gran varietat d’estils i estètiques cinematogràfiques.

Paral·lelament, he desenvolupat un interès profund pel disseny de vestuari, motivat per una connexió personal amb la moda i l’estilisme des de la infància. Aquest interès es reflecteix de manera constant en els meus projectes, on busco integrar acuradament el vestuari com a part essencial del discurs visual.

Al llarg de la meva formació i experiència pràctica, he participat en més de 40 projectes audiovisuals, fent funcions en direcció, producció, fotografia i, principalment, direcció artística. Durant el meu darrer any de carrera, m’he especialitzat plenament en aquesta àrea, on he tingut l’oportunitat d’assumir tots els rols associats, així com de dissenyar i construir més de 15 escenaris en set.

Premis

premis-cff-horitzontal3

Premis

premis-cff-vertical3

CARDÓS

CARDÓS, el nom de “pila” del Festival que trobem en diferents topònims de la vall de Cardós, des dels més primitius fins als més actuals: el riu Noguera de Cardós, els pobles de Ribera de Cardós, Ainet de Cardós, Esterri de Cardós… Vall de Cardós té una llarga història, bona part encara per descobrir, que ens remunta al Neolític, a través de les troballes del Pui de Sant Martí, enclavament estratègic-defensiu proper a Ainet de Cardós, origen de la primera civitatis romana, anomenada Cardós.

PIRENE

S’explica de PIRENE, nom del premi Pirineus, que era una princesa enamorada d’Hèrcules, amb qui es veia d’amagat als El pare de Pirene els va descobrir i va desterrar Hèrcules, però Pirene seguia visitant els boscos amb l’esperança de trobar-se’l. En una d’aquestes passejades Pirene va trobar-se amb Gerió, un monstre que pretenia la princesa. Gerió, per impedir la seva fugida, va cremar els boscos. Hèrcules va començar a construir muntanyes enormes en honor a Pirene.

QUÈ FAREM, QUÈ DIREM?

Premi al curtmetratge amb un millor treball d’investigació, ens connecta amb els Minairons que poblen les nostres valls i que donen nom a l’Escola Minairons, de Ribera de Cardós. Segons la llegenda els Minairons són remenuts i en caben milers en un canut que quan l’amo el destapa surten exigint «què farem?, què direm?» i, si no els hi manes feina, et maten. Diuen que moltes de les tarteres del Pirineu han estat obres d’aquests follets quan el seu amo havia obert per descuit, el canut i, desesperat, els ordenava aplegar en un indret totes les pedres dels voltants. També expliquen que alguns hereus del Pirineu han estat, en alguna ocasió, amos del canut dels minairons, i gràcies a això la casa ha anat creixent, com per exemple, el Tor d’Alós (Valls d’Àneu), i Sidro d’Estaon (Vall de Cardós).

MANXIULA

Premi als joves menors de 35 anys, és el nom d’una planta abundant al Pirineu, de la qual s’ explica que, antigament, es feve servir per enverinar les puntes de les sagetes i també que formava part dels ungüents que les bruixes utilitzaven per a sucar les escombres, fent-les volar.

ENCANTADES DEL PÚBLIC

El premi del públic, porta del nom dels personatges més emblemàtics de la vall, les Encantades, dones fantàstiques que habiten barrancs i coves, i estenen unes robes molt blanques de les que es diu que si algú pot aconseguir-ne una, no serà mai més pobre ni ric i, tot un símbol de sostenibilitat i equilibri, com volem que sigui aquest Festival.

CARDÓS

CARDÓS, el nom de “pila” del Festival que trobem en diferents topònims de la vall de Cardós, des dels més primitius fins als més actuals: el riu Noguera de Cardós, els pobles de Ribera de Cardós, Ainet de Cardós, Esterri de Cardós… Vall de Cardós té una llarga història, bona part encara per descobrir, que ens remunta al Neolític, a través de les troballes del Pui de Sant Martí, enclavament estratègic-defensiu proper a Ainet de Cardós, origen de la primera civitatis romana, anomenada Cardós.

PIRENE

S’explica de PIRENE, nom del premi Pirineus, que era una princesa enamorada d’Hèrcules, amb qui es veia d’amagat als El pare de Pirene els va descobrir i va desterrar Hèrcules, però Pirene seguia visitant els boscos amb l’esperança de trobar-se’l. En una d’aquestes passejades Pirene va trobar-se amb Gerió, un monstre que pretenia la princesa. Gerió, per impedir la seva fugida, va cremar els boscos. Hèrcules va començar a construir muntanyes enormes en honor a Pirene.

QUÈ FAREM, QUÈ DIREM?

Premi al curtmetratge amb un millor treball d’investigació, ens connecta amb els Minairons que poblen les nostres valls i que donen nom a l’Escola Minairons, de Ribera de Cardós. Segons la llegenda els Minairons són remenuts i en caben milers en un canut que quan l’amo el destapa surten exigint «què farem?, què direm?» i, si no els hi manes feina, et maten. Diuen que moltes de les tarteres del Pirineu han estat obres d’aquests follets quan el seu amo havia obert per descuit, el canut i, desesperat, els ordenava aplegar en un indret totes les pedres dels voltants. També expliquen que alguns hereus del Pirineu han estat, en alguna ocasió, amos del canut dels minairons, i gràcies a això la casa ha anat creixent, com per exemple, el Tor d’Alós (Valls d’Àneu), i Sidro d’Estaon (Vall de Cardós).

MANXIULA

Premi als joves menors de 35 anys, és el nom d’una planta abundant al Pirineu, de la qual s’ explica que, antigament, es feve servir per enverinar les puntes de les sagetes i també que formava part dels ungüents que les bruixes utilitzaven per a sucar les escombres, fent-les volar.

ENCANTADES DEL PÚBLIC

El premi del públic, porta del nom dels personatges més emblemàtics de la vall, les Encantades, dones fantàstiques que habiten barrancs i coves, i estenen unes robes molt blanques de les que es diu que si algú pot aconseguir-ne una, no serà mai més pobre ni ric i, tot un símbol de sostenibilitat i equilibri, com volem que sigui aquest Festival.